Visita a la presó Model, acte d’homenatge i reconeixement a tots els represaliats i represaliades sabadellencs per defensar els drets civils i les llibertats democràtiques

Aquest manifest i la indignant actualització de la repressió de l’Estat Espanyol, s’han llegit avui, 30 d’octubre 2017, a l’antiga sala d’espera per a familiars i comunicacions de la Model, situada al costat del pati d’entrada.

L’ha llegit en Feliu Crespi, de Sabadell per la República.

Després, en Juan Ignacio Valdivieso, de CC.OO. ha fet un petit homenatge a tots els que van patir la repressió i la presó franquista i en José Luís Martín Ramos ha donat una pincellada històrica del recinte i dels seus “habitants”:

Anteriorment, les presons eren un simple magatzem de persones (dones, homes , nens tots barrejats) i sense celdes separades en general. Concretament, la de Reina Amàlia, on es van quedar les dones després de la construcció de la Model (1904)i el trasllat dels homes a la nova presó. La Model es va construir amb un cert esperit renovador, ja que es van fer cel.les individuals, separació de reclusos preventius i penats, aïllant els potencialment violents o perillosos de la resta. Treballs organitzats en tallers col.lectius, intentant afavorir el respecte i la reinserció dels presos.

La capacitat inicial era de 600 internats, i, amb les ampliacions posteriors, n’hi cabien un miler en condicions acceptables(sic) Tanmateix, en moments puntuals de convulsions socials, n’hi van haver molts més.

  • Dictadura Primo de Rivera hi va afegir als habituals 1000 més procedents de les organitzacions anarquistes, comunistes i nacionalistes.
  • Al Juliol del 1936, els anarquistes i d’altres forces alliberen 850 presos , tots els que hi havia.
  • Durant la guerra civil, hi havia uns 1500, 500 procedents dels fets de maig (anarquistes, POUM…)
  • Al 1937, ingressaren molt més presos procedents del feixisme, burgesia i església. Alguns foren traslladats i afusellats al santuari del Collell per la policia de l’exercit republicà, tres dies abans de la ocupació de Barcelona per les tropes franquistes.
  • Del 1939 al 1940, n’hi van arribar a encabir o emmagatzemar 30000 persones procedents de la repressió franquista de la postguerra.

Al 1908 es produí la primera execució d’un pres anarquista, i es va tancar el cicle de l’horror en la execució de Salvador Puig Antich, també anarquista,  el 1974.

La llista dels presos que van passar per la Model és llarguíssima. Comuns, homosexuals, capellans, polítics, socials. La immensa majoria anònims i recordats només pels amics i família. És la ancestral comunitat de les persones poc representatives però no per això menys represaliades i maltractades, ben al contrari: la carn de canó . Però potser cal recordar per la seva projecció social ,hostes a la força abans del 1939, a Francesc Ferrer i Guardia, Lluís Companys , Salvador Seguí, Jaume Compte, el capellà mossèn Salvador Balletbó, Josep Fortuny i Torrens , i, a partir de 1939,  a Helios Gómez Rodriguez, pintor de la Capella Gitana a la presó, A.R. àlies “la Gilda”, homosexual, els 113 de l’Assemblea de Catalunya, Salvador Puig Antich, Lluís Maria Xirinacs, Juan José Moreno Cuenca “el Vaquilla” així com a Joaquim Maurín, Joaquim Pallarés, Puig i Pidemunt, afusellat, Gregorio López Raimundo, Joan Raventós, Miguel Núñez, Pau Verrié, Francesc Casares, Victor Mora, Cipriano Garcia, Jordi Cunill i tants d’altres…

Finalment, el 9 de Juny de 2017, la model es buida de presos i és recuperada per la ciutat per a usos més civilitzats.

Després, vàrem poder entrar i caminar per diverses estances de la presó , tal com podeu veure en el plànol:

Aleshores es van barrejar sentiments d’indignació, repulsa, emoció de vegades exterioritzada en plor, veient davant nostre l’escenari de tanta repressió, tanta violència institucional, de tan patiment per part de persones que, culpables o no, estaven a mercè de l’aparell punitiu incapaç d’oferir els mitjans per evitar-ne les causes.

Semblaven escoltar-se els ecos de la ràbia , de la impotència, de la pena de tants i tants presos que van estar caminant entre aquests murs, menjant el pa de la subsistència en condicions indignes, intentant dormir per evadir-se de tanta realitat devastadora, amb l’únic consol de les visites externes, no sempre admeses. I els crits d’agonia del Salvador tot entrant a la Paqueteria on van instal.lar el garrot vil per assassinar-lo.

També, però, es podien adivinar la organització entre els presos, tant els politico-socials, amb les converses d’intercanvis d’opinions, seminaris de formació cultural i política, on hi participaven també algun dels comuns, solidaritat material i moral que ajudava sens dubte a suportar la ignomínia de la falta de llibertat.  I també la rebel·lia dels comuns de la COPEL (Coordinadora de Presos Españoles en lucha) en les seves sublevacions per a aconseguir els drets humans dins les presons .

I, en la distància, no podíem deixar de patir amb el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart, actualment sota la mateixa repressió política impossible d’admetre mai i menys en ple segle XXI. També per ells hi va haver un record emocionat.

En fi, una visita molt encoratjadora per seguir lluitant, malgrat tot, per una humanitat més justa i civilitzada.

ALGUNES FOTOS:

1- Visitants, que no presos

2- VIVA ESPAÑA 1941

3-Els 144 de l’Assemblea de Catalunya

4- Emplaçament del garrot vil per l’execució del Salvador

6-Barrots i més barrots

5 Pintures a l’oratori de la Mare de Deu de la Mercé (Capella  gitana)

8- Galeria amb les portes de les cel·les enderrocades- símbol de llibertat…

9-El Salvador. Criminals !! Assassins impunes!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s